AGENDA VEDRUNA

13/10/2016

TROBADA PER A ALUMNES DE 4t D'ESO. MÉS ENLLÀ DE L'AULA.
Divendres dia 5 de maig i dissabte dia 6 de maig. Cantonigròs.

TROBADA D'ALUMNES DE 2n DE BATXILLERAT.
Dijous dia 3 de novembre a les 10.00. Vic

Escola cristiana, pastoral, cultura religiosa

Escola cristiana. Pastoral. Cultura religiosa

 

A les nostres escoles, un dels aspectes que considerem claus i estratègics és el concepte d’Escola Cristiana. Les escoles Vedruna som escoles cristianes, aquest és per a nosaltres un tret irrenunciable i, a la vegada, un tret que forma part, diríem, de l’ADN de la nostra institució.

 

Joaquima va ser, per sobre de tot, una dona cristiana. Una dona que va fer una opció arriscada, en el segle XIX, que va ser trencadora: va optar per l’educació de les noies (quan en aquella època no existia encara l’escola pública, ni de nois ni de noies), va optar per l’atenció dels malalts (en un temps on tampoc hi havia la sanitat pública) i va optar també per l’atenció als pobres i als desvalguts, a través de les Cases de Caritat.

 

Certament, les tres opcions de Joaquima –l’educació, la sanitat i l’atenció social– continuen essent avui, en el segle XXI, tres reptes claus de la nostra societat. La seva concepció moderna de la vida la va portar a fundar multitud de comunitats de germanes, que –amb acords amb els governs municipals de mitjan segle XIX– van assegurar l’assistència a les persones en aquests tres camps. Van néixer, així, la majoria de les nostres escoles fundades ara fa en molts casos més de 150 anys.

 

I aquestes opcions (educació, salut i atenció social) les va prendre des del sentit cristià de la vida i del món.

 

Quan llegim la biografia de Joaquima de Vedruna i les seves cartes, veiem que Joaquima no ho va tenir fàcil. Aquestes opcions no eren, en molts casos, les opcions per les quals passava la política, ni la concepció ideològica, ni, fins i tot, la manera d’entendre el fet cristià del moment, en una societat on les diferències socials eren molt marcades.

 

Doncs, bé, tornant al segle XXI, les escoles Vedruna (optant per l’acció educativa de Joaquima i llegint-la amb ulls d’avui) ens continuem proclamant com a escoles cristianes. Per quines raons?

 

a) En primer lloc, perquè és l’opció de la nostra institució. Però amb això no n’hi ha prou!

 

b) Resulta que la història del nostre país i, per tant, l’educació d’avui, no s’entén sense el pòsit de més de 2000 anys de tradició judeocristiana. Com podem ajudar a entendre el nostre món avui als nostres alumnes sense la llengua (carregada d’expressions religioses, com «fer Pasqua abans de Rams» o «anar d’Herodes a Pilat»), l’art (romànic, gòtic, barroc..., tantes vegades de tema religiós), o el cinema i les tradicions populars..., si no és fent unes bones classes de cultura religiosa? Sense l’estudi del fet religiós, no podem entendre la complexitat de la vida humana d’avui.

 

c) I més, encara, en un món intercultural i intereligiós, on la convivència entre diferents religions cada vegada és més present en el nostre entorn. Des de l’Escola Vedruna entenem que aquesta formació és necessària per tal que puguem fer una formació integral dels alumnes.

 

d) D’altra banda, el concepte d’Escola Cristiana no és només un concepte cultural i històric. Darrere (o al davant) del fet cristià s’hi amaga una manera de viure i d’entendre la vida: la solidaritat, el compartir, l’alegria, l’esforç o l’estima a l’altre, són els valors que l’Evangeli de Jesús anunciava en temps de Joaquima i continua anunciant avui. Són els valors que els mestres volem transmetre en el dia a dia. Potser sense prèdiques, sobretot a partir de la coherència personal de cada mestre i del seu exemple.

 

e) Per això, des de l’Escola Vedruna veiem el sentit religiós de l’ensenyament del fet religiós com un fet portat a la pràctica de l’aula, en les actituds dels mestres i en les actituds dels alumnes, partint d’un concepte obert de la vida i del món, pel qual diríem que entre les diverses religions és molt més el que ens uneix que el que ens separa.

 

f) Ens agrada, avui i aquí, parlar-vos de l’ensenyament de la religió com a Projecte d’Escola Vedruna. Els mitjans de comunicació i la mateixa Llei del ministre Wert li han donat un determinat to malèfic. Nosaltres, com a escoles Vedruna, ens desmarquem clarament de la religió catequètica i memorística que la converteix en doctrina. La nostra manera d’entendre la classe de religió és oberta i accepta i vol tenir present la pluralitat religiosa dels alumnes i l’opció agnòstica de les famílies. Vol estar fonamentada, clarament, en la cultura i els valors cristians, oberts i en diàleg amb el món. Ens sembla fonamental que l’alumne aprengui a raonar aspectes de creixement personal i a reflexionar sobre el sentit de la vida i del món.

 

g) Per això, a cada Escola Vedruna, a més de la classe de cultura religiosa, disposem del que anomenem un Equip de Pastoral. Seria, per entendre’ns, un equip de mestres de cada escola que procura acompanyar la vida dels alumnes, oferint materials, dinàmiques i propostes que ajudin a cada nen/a, noi/a o adolescent a créixer integralment i amb harmonia. És en aquest camp que, de forma voluntària, s’ofereixen als alumnes celebracions, participació en festes religioses i assistència a camps de treball.

 

Aquesta és, doncs, la nostra manera d’entendre l’escola cristiana avui, mirant i preparant el futur, llegint i atenent el present, amb unes arrels consolidades en el passat.

 

Per a les nostres escoles, la classe de cultura religiosa és un element més, integrat amb la resta d’àrees i matèries, i que vivim amb normalitat i naturalitat. I, com totes les matèries, la classe de cultura religiosa ha de ser competencial i tenir en compte metodologies actives i creatives que permetin arribar al fons de cada infant perquè el puguem preparar per volar a la vida.

 

Ramon Rial

Vedruna Catalunya

© Fundació Privada Educativa Vedruna - Tots els drets reservats