L’educació de la manera com ens mirem a nosaltres, de com mirem els altres i tot el que ens envolta és imprescindible per contribuir a la “humanització” dels nostres alumnes. I la “humanització” ha de ser l’objectiu final de l’educació a les escoles cristianes. Tal i com ens diu el Papa Francesc i recull el Pacte Educatiu Global, un procés educatiu finalitza amb èxit quan els alumnes s’humanitzen, és a dir reconeixen “l’altre” i es posen al servei dels altres.

Per aconseguir aquest propòsit no proposem mirades neutres, mirades poc profundes… Proposem inspirar-nos en la mirada de Jesús de Natzaret. Si descobrim com és la seva mirada podrem aprendre a mirar-nos i a mirar els altres amb els ulls de Jesús. La mirada de Jesús és compassiva, ens interpel·la, està atenta, ens compromet, ens transforma, ens mobilitza…, ens porta a estimar. 

Aquesta manera de mirar amb el cor va inspirar a Joaquima de Vedruna a renovar la pròpia mirada sobre ella mateixa i la seva vida, una mirada que li va permetre veure i reconèixer els altres, especialment els més desprotegits de la seva societat, per finalment veure el món amb uns altres ulls, i encendre el desig d’actuar per fer-lo més just i fratern. És també el convit que trobem en el document capitular FAMÍLIA VEDRUNA: CASA DE PORTES OBERTES (Capítol XXVII, de la Congregació de les Carmelites de la Caritat-Vedruna de juliol de 2017). Un document que ens convida explícitament a CANVIAR LA MIRADA en molts camps i en molt àmbits, com un pas imprescindible per acollir a tothom i transformar el món. 

Així doncs, EDUQUEM LA MIRADA…

• … el primer curs AMB SENTIT
• … el segon curs DES DE LA FRATERNITAT
• … el tercer curs DIRIGIDA AL SERVEI 

Com ho farem?

Treballant aquests aspectes de manera cíclica: començarem per una mirada cap a l’interior de cadascú, seguida d’una mirada als altres i finalment una mirada dirigida a l’entorn i al món.

MIRADA INTERIOR:

En cada etapa de la vida és important “saber-se mirar a un mateix”. Saber descobrir qui ets i què fas. La descoberta d’un mateix ens porta a descobrir el “propi jo”, que ens defineix a cada un de nosaltres com a únics i irrepetibles. I, en la descoberta del “jo” és clau saber mirar en positiu. Tots, absolutament tots, posseïm un seguit de trets, de valors, de maneres de fer que podem posar al servei dels altres. Saber descobrir el propi origen i la pròpia dignitat és una clau del nostre creixement.

MIRADA ALS ALTRES:

L’educació de la interioritat no s’ha de convertir en un replegament, els alumnes no han de quedar tancats en el seu món interior. És per això que la mirada cap endins ha d’estar acompanyada d’una educació en uns determinats valors que “des-centrin” la persona. Uns valors que no posin el propi jo en el centre de l’existència. En aquest sentit, el valor de la solidaritat, el de la riquesa de la diversitat o el de la confiança en l’altre són valors que ajuden a desplaçar el centre de gravetat de la vida fora del jo. Aquest detall tampoc no és trivial, i per això l’educació en aquests valors “des-centradors” és un altre contingut important en el nostre itinerari.

MIRADA A L’ENTORN:

La recerca d’interioritat i l’obertura a l’altre són dos passos previs imprescindibles per determinar com volem estar en el món i com ens posicionem davant del món. El Papa Francesc en parla a la seva l’encíclica Fratelli Tutti del concepte “aldea global”, i a Laudato SI de "casa comuna". Una “aldea” és un nucli població de mida reduïda, més petit que un poble; i global, fa referència al món en la seva totalitat. Aquesta unió de dos termes tan oposats entre si, ja que aldea ens dóna la idea d'alguna cosa petita, i global, d'alguna cosa general i universal, formen una expressió que té el sentit d'indicar, que tot i que el nostre planeta és enorme, els avenços tecnològics i els mitjans de comunicació, han fet que s'esborrin en gran mesura les diferències culturals, i que el progrés arribi a tot arreu igual que la informació. A la manera d'una “aldea” , on la gent viu en comunitat, compartint experiències de vida, el món gegantí també pot estar intercomunicat emocionalment.

La fraternitat és, doncs, el reconeixement i la valoració de l’altre sense que ens importi si el coneixem, el seu origen o la seva extracció social. Per il·lustrar la idea de fraternitat podem utilitzar la coneguda paràbola del Bon Samarità (Lluc 10:25-37).

El Papa Francesc ens proposa que cadascú de nosaltres recorri el camí de l’amistat social per arribar a la fraternitat. Practicar el camí de l’amistat social consisteix en dialogar, trobar-se amb l’altre, buscar consensos, reconciliar-nos amb els altres i, encara que siguem diferents, treballar pel bé comú.

La solidaritat implica un comportament d’una persona cap a una altra per ajudar-la, protegir-la o donar-li suport. És un valor humà que canvia el món i el fa un lloc millor per viure. Una persona solidaria comparteix els aspectes materials i emocionals amb altres persones que ho necessiten, donant el millor de si mateixes i col·laborant per aconseguir el bé comú.

El Projecte Educatiu Institucional ens parla d’una escola plural, oberta i compromesa amb l’entorn, que col·labora en diferents projectes i activitats amb grups i institucions diverses. Una escola que “contribueix a la construcció d’una humanitat més fraterna, més justa i més solidària. Per tant, una escola que mira a l’entorn per posar-se al servei del món: el més proper i el més llunyà. Una escola que amb la seva mirada busca ajudar als qui més ho necessiten des de la solidaritat i el servei; que es comprometen amb allò que serveix a la comunitat i ens serveix a nosaltres mateixos.